En aquells dies, el Senyor digué:
«Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.»
Els dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.»
Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava quaranta-cinc justos.»
Abraham li tornà a parlar: «Suposem que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.»
Abraham continuà: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per consideració a aquests trenta.»
Abraham insistí: «Encara goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració a aquests vint.»
Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per consideració a aquests deu.»

Gn 18,20-32

Salm Responsorial

Sl 137,1-2a.2bc-3.6-7.8 (R..: 3a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts.
Vosaltres éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest document i el clavà a la creu.

Col 2,12-14

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.»
Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.»
Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls?
Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita.
I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren.
Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí?
Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

Lc 11,1-13

"Demaneu i Déu us donarà; cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà"

Sovint ens preguntem si el Senyor escolta realment la nostra pregària. La sensació que tenim és que de vegades «en passa», de nosaltres. Però l’evangeli acaba justament dient: Si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als que l’hi demanen. Preguntem-nos tanmateix: demanem l’Esperit Sant? Demanem el que realment és el millor per a la nostra vida que l’evangeli resumeix en demanar «l’Esperit Sant»? Abans Jesús ha posat l’exemple d’un amic o d’un pare i ens diu: si vosaltres que, comparats amb Déu, sou dolents escolteu l’amic que us demana tres pans o doneu el millor al vostre fill, és que Déu no escoltarà la vostra pregària? Per això afirma: Demaneu i Déu us donarà; cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà. Certament, Déu escolta la nostra pregària! I per això el mateix Jesús ens ha ensenyat com hem de pregar, amb l’oració del parenostre. Primer demanem a Déu tot el que fa referència al seu Regne, a la seva voluntat; i després preguem per nosaltres, però quant a coses materials només demanem el nostre pa de cada dia; la resta fa referència al nostre seguiment de Crist: perdonar, no caure en temptació... La primera lectura ens presenta un exemple de l’eficàcia de la pregària: Abraham aconsegueix el perdó de la ciutat. Comença parlant de cinquanta justos però acaba fent que el Senyor accepti perdonar tota la ciutat només que s’hi trobin deu justos: confiança i pregària d’Abraham. Pau ens recorda que Déu ens ha donat la vida juntament amb Crist havent rebut el perdó de les culpes. Pel baptisme fórem sepultats en Crist i amb ell també vam ressuscitar. Això ens dona la gran confiança per adreçar-nos al Pare amb la certesa que escolta les nostres pregàries, que ens donarà l’Esperit Sant si l’hi demanem. Què ens preocupa a l’hora de pregar: Déu, la seva voluntat, el seu Regne o més aviat la nostra salut, el nostre benestar material o potser fins i tot els nostres diners? Ens cansem de pregar? Som constants a parlar amb el Senyor?

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi